El cinisme de l’assetjador

Laia (assetjadora): “No ets conscient que els teus actes poden fer mal”. Si el curtmetratge ‘Judit’ anava bé fins aquí, aquesta frase, al meu entendre, perd molta força i legitimitat. És molt lloable el treball del Marc Vadillo, que amb 17 anys ha fet reflexionar a molta gent amb aquest treball notable sobre el necessari debat que s’ha de mantenir viu al voltant del persistent problema de l’assetjament escolar.

Però menystenir la crueltat i el sadisme dels adolescents és molt ingenu. En un altre moment del curt, es diu dues vegades que “la naturalesa de l’home és la bondat”. Es passa per alt el motiu més important que té l’assetjador. Diuen els mitjans que el treball ha estat basat en consultes a psicòlegs, una dada que encara em deixa més atònit. El que busca qualsevol assetjador és fer mal, comprobar que es fa aquest mal i buscar reconeixement amb aquest mal.

Justament la millor escena del curt és el ‘Periscope’ que fa la Laia, acorralant a la víctima al lavabo, tirant-li paper de WC mullat i, sobretot, mullant una foto molt especial per la Judit, la de la seva mare ja morta de càncer amb frases com “era guapa, llàstima que no t’hi assembles gens”. La Laia sap on fer-li mal a la Judit i amb el que més disfruta és demostrant a les seves amigues que té el poder, alçant-se ella i rebaixant i humiliant als més dèbils.

Si la víctima no pateix, o demostra fortalesa o desinterès, l’èxit no és complert. L’assetjador busca no només fer mal sinó que la víctima li reconegui que ha aconseguit fer-li mal, al mateix temps que l’entorn ho vegi, fent popular a l’agressor i empetitint la víctima.

Per la resta, el curt fa un repàs molt ben aconseguit dels símptomes que ha de detectar tot pare de nen/a assetjat: timidesa, reclusió, falta de motivació per anar a classe… Destaco la frase “penses que res no canviarà”. És cert que a la majoria de víctimes els cau el món a sobre perquè veuen que no està al seu abast la solució ni el més mínim gest o fet que pugui girar les coses. Només el temps acaba per diluir les agressions. Només el temps s’encarrega de separar els camins dels agressors i els agredits. Si s’esperen que algún company s’acompadeixi d’ells, ja poden esperar anys asseguts. Ningú: ni companys, ni professors, mou un dit per l’apestat. Molts miren a una altra banda. Només quan passa una desgràcia tothom pren consciència del que ha passat. Però l’assetjament costa vides, espero que les persones que poden fer alguna cosa, actuïn d’inmediat abans que el nen/a escrigui una carta de comiat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s