Perseguir los sueños pero no a cualquier precio

cabina avion germanwingsLa tragedia de los Alpes ha inundado la actualidad informativa del final de marzo de este año 2015. Empezó siendo un accidente por pérdida de presión en la cabina que supuestamente habría dejado a los pilotos insconcientes, hecho por el cual el avión se habría estrellado sin control.

En pocas horas se halló la primera caja negra, que después de ser analizada a contrareloj por la fiscalía francesa, reveló dos situaciones cruciales que daban un giro en la investigación: el capitán estaba fuera de la cabina y el copiloto, Adreas Lubitz, no sólo estaba al mando del aparato, sino que “respiraba con normalidad”.

Sigue leyendo

#YesScotland? Oh wait!

DomdmulHi ha periodistes que confonen la realitat amb el seu Time Line. És a dir, que les opinions del seu entorn reflexat a Twitter constitueix el seu marc mental. L’excitació a la xarxa els obnubila la vista i comencen a fer comparacions i projeccions dels seus desitjos i les creences de la gent que els envolta o amb qui interaccionen a la xarxa.

No tothom s’envia fotos per WhatsApp, ni llisca el dit sobre un iPhone, ni piula a Twitter ni opina a Facebook. El referèndum a Twitter el va guanyar el ‘Sí’, però l’autèntica ‘voluntat del poble’ ha dit ‘No’. Aquesta és la realitat, agradi més o menys, afavoreixi més o menys Catalunya.

Aquest dijous 18 de setembre han votat el 84% d’escocesos i residents a escòcia de més de 16 anys, ni més ni menys. De poc ha servit comptar els missatges del #ScotlandDecides, #ScotlandYES, etc. Tampoc ha resultat ser fiable la vinculació d’una alta participació amb la mobilització del ‘Sí’.  Sigue leyendo

L’adéu solemne a Tito

ImagenSe n’està fent un gra massa amb els homenatges a Tito? Els darrers dies després de la mort per càncer de l’ex entrenador blaugrana, s’han succeït les notícies glossant la seva figura d’entrenadors, polítics, companys, futbolistes, comentaristes. També s’han filmat i explicat actes com el del seu poble natal, l’ampurdanès Bellcaire. Al mateix Camp Nou s’han recollit signatures, rams, samarretes, ciris i altres objectes d’ofrena i condol amb dos grans símbols que han merescut l’elogi de la sobrietat i encert de l’organització del club: un gran llaç negre al centre del camp i la pancarta “Tito etern” el darrer partit de lliga, el més proper jugat a casa davant el Getafe.

No hi ha dubte que hi ha motius sobrats per merèixer aquest tractament: una figura mediàtica, un exemple d’esportista, una persona treballadora, humil i honesta o el seu èxit al costat de Pep Guardiola al millor Barça de l’història. Les comparacions sempre són odioses però crec que no totes, només les que surten perdent per omissió. M’explico, fer una missa solemne a la catedral de Barcelona pot semblar excessiva donada la manera de ser senzilla de l’homenatjat. La repetició mediàtica dels minuts de silenci a Anglaterra, Itàlia i tots els camps de futbol de 1a divisió també ho pot semblar.

Però quan les comparacions són odioses de debò és quan ens adonem que ensalcem determinades figures però deixant de fer el mateix per la resta de persones lloables, remarcables i dignes de destacar. No vull menystenir un adéu a l’alçada d’aquesta societat, al contrari, vull remarcar que tan de bo estéssim més sovint a l’alçada. Una anècdota que reforça aquesta idea (ho explica l’Enric Puig en un dels seus articles setmanals) és que uns nens van improvisar de forma espontània un minut de silenci dedicat a l’avi d’un d’ells perquè ho havien vist fer en un partit de Lliga. El futbol i tantes coses d’aquesta societat poden ser inspiradores i educatives si fem les coses bé.

D’altra banda, em xoca el borreguisme i excessiva veneració cap al Barça i el futbol quan els darrers anys s’ha parlat de la malastrugança del vestidor del Barça pels càncers de Tito i Abidal, les renúncies de Guardiola, Valdés o Puyol o les lesions com la de Messi i els citats Puyol i Valdés. No són res excepcional al costat de la realitat que els envolta. Són persones tant vulnerables i susceptibles de caure en lesions i malalties greus com totes els altres. És més, tenen moltes més possibilitats de sortir-se’n per les sumes escandaloses que acumulen de diners i la quantitat de suports personals amb els que compten (a banda dels familiars). Tot plegat, diners i contactes, poden facilitar els millors tractaments i en els plaços més reduïts. Desgraciadament, en el cas del Tito, els seus viatges a Nova York només li han allargat la vida un parell d’anys però el cas d’Abidal ha estat feliçment resolt.

Privacy App

Facebook ha comprado WhatsApp por 11.600 millones de euros

¿Cuánto vale tu privacidad? “Al final toda la información será pública y la privacidad será de pago”, vaticinaba en este reportaje sobre la Brecha Digital mi amigo Pau Aragay, apasionado de Internet. Aunque entonces se mostraba optimista respecto al balance entre igualdad y libertad, le lanzo desde aquí la pregunta de si el más que probable cruce de datos entre WhatsApp y Facebook es un ataque directo a nuestra libertad o estamos exagerando demasiado.

Opinadores, expertos y periodistas de todo el mundo están debatiendo sobre si hay alternativas seguras a esta poderosa alianza. Que si Line o la encriptación de la rusa Telegram. Más allá del monopolio que forman cada vez más las grandes tecnológicas como Google, Facebook y Microsoft, podemos hacernos una pregunta clave: ¿Hay marcha atrás? ¿Tenemos una alternativa real al ritmo de vida que nos empujan a llevar y al control de hábitos que ejercen estas compañías?

Sigue leyendo

‘Los Informers’, el ciberbullying en Facebook

tipos-de-bullying¿Hay que demonizar o promover el uso que hacen de Facebook los adolescentes? Los relativistas responderán que depende del uso que se haga. Pero es un argumento peligroso. Por ejemplo, ante la pregunta de si las armas son buenas los militantes de la Asociación Nacional del Rifle considerarán un mal menor que desequilibrados tengan armas siempre que ellos puedan ‘defenderse’ con sus pistolas automáticas.

Sigue leyendo

Contra la crisis de modelo, innovación y músculo comunitario

 “El futuro está lleno de oportunidades si somos capaces de innovar”, asegura un emprendedor social

La fundación Arrels, un emprendeduría social y el Ayuntamiento de Barcelona participan en un debate para la Maratón contra la pobreza en el Casal Loiola


En el marco de La Marató de TV-3 contra la pobreza, el pasado lunes 21 de mayo debatieron sobre “cómo salir del fuera de juego” Ángel Miret -representante de la administración-, Jean Claude Rodríguez-Ferrera -de la sociedad civil- y Salvador Busquets, de una entidad comprometida con los sin techo. Ante un centenar de personas que llenaban la sala de actos del Casal Loiola, los tres ponentes trataron de encontrar respuestas al porqué de esta realidad, qué causas tiene y qué podemos hacer para salir de ella como sociedad.

Sigue leyendo