>Creus en les casualitats?

>
“Malgrat tot l’Eddie adorava el seu pare perquè els fills sempre adoraran els pares, encara que no es pugui explicar. És així com aprenen la devoció, abans que es puguin consagrar a Déu o a cap dona.”

Summergit, com em trobava, en la lectura de la novel·la gairebé no em passo de llarg la meva parada. He fet el mateix recorregut tota la vida, així que tinc interioritzada la seqüència que formen cadascún dels sons i sorolls que fa el vagó del metro en desaccelerar fins aturar-se a la meva estació.

Per més concentrat que estigui en un llibre o capficat en els meus pensaments, en algun moment o altre tota la seqüència arrelada a l’inconscient passa a primer pla. El comboi aminora el ritme, es deixa saccejar lleugerament en virar per la pronunciada corva de dretes, xiscla intermitentment i persistent fins encarar la recta final on s’atura paulatinament deixant-se lliscar.

Sigue leyendo