Jorge Font (y 3): “Ensanchar la vida”

jorgefontcharla[Parte 1, Parte 2]

Jorge Font es de aquellas personas que se hacen escuchar porque sabe de qué hablar. Durante el programa de televisión que estoy analizando, el entrevistador Jaume Barberà le dice a Font que “da lecciones de vida”. La respuesta de Jorge demuestra que además de tener discurso, tiene reflejos y afirma humildemente que más bien “la vida me ha dado lecciones”. Dice que sirve de espejo para que quien le escucha descubra rincones de su alma. “Lo importante no es lo que digo sino lo que se dice cada persona a sí misma”. Pero también deja relucir su espíritu ambicioso e inconformista del deportista que es. “Lo que busco en las conferencias es ser un provocador. Los buenos maestros no son los que llegan con respuestas sino los que generan grandes dudas y preguntas, asombro”.

Sigue leyendo

Anuncios

Quan per triomfar t’havies de dopar, el testimoni de David Millar

“Un es dopa perquè és presoner de si mateix, de l’èxit i dels diners” va declarar el corredor escocès al judici del cas Cofidís (2006)

David Millar, en la victoria que consiguió en el pasado Tour de Francia 2012. Foto: Reuters.

David Millar, finalitzant l’etapa que va guanyar el passat Tour de França 2012. Foto: Reuters.

Els escàndols de dopatge dels darrers 15 anys han fet que l’esport que més associem amb aquesta pràctica sigui el ciclisme. Els casos més cridaners han estat el de l’equip Festina (1998),  Cofidis (2004), la ‘Operación Puerto’ (2006) o, el més recent, el de l’US Postal, amb el destronat Lance Armstrong al capdavant.

El relat de David Millar –‘Pedaleando en la oscuridad’- el cap visible de l’equip francès Cofidis, dóna llum a l’ambient que es respirava dins dels equips i el funcionament del grup ‘humà’ de cadascun d’ells en l’època obscura del ciclisme (entre 1998 i 2006). I ho fa sense “tirar merda” a un esport que estima profundament.

Sigue leyendo

“El fin (la transparencia) justifica los medios (privacidad)”

[Artículo publicado en Tribuna Interpretativa]

‘Julian Assange, autobiografía no autorizada’ empieza con una declaración de intenciones. La cita de Antoine de Saint-Exupéry que encabeza el libro reza “si quieres construir un barco, no empieces buscando madera, cortando tablones o distribuyendo el trabajo… primero tienes que evocar en los tuyos el anhelo de mar”.

Un profundo deseo de justicia y lucha contra el poder es lo que desprende cada reflexión de Assange. Wikileaks nace con el objetivo de revelar cualquier práctica corrupta de un gobierno o institución. Su fundador, Julian Assange lo tiene claro, su objetivo es iluminar cualquier rincón de oscuridad, desvelar cualquier secreto por muy poderoso que sea quién lo custodie.

Sigue leyendo

La erosión del remordimiento auto inculpatorio

Philip Roth (Newark, 1933) ha despejado las dudas de su anterior novela La humillación donde su retrato de la pasión en la vejez resultó poco creíble. El aspirante a Nobel aborda en esta ocasión grandes temas del ser humano como la muerte, la injusticia divina, el sentimiento de culpa o los efectos del miedo sobre una comunidad cohesionada.

Némesis está ambientada en la comunidad judía de Newark, New Jersey. Durante el verano de 1944 se desata una epidemia de polio que hace crecer el número de víctimas de forma alarmante. La historia es un diálogo entre el sentido de la responsabilidad del protagonista, Bucky Cantor, y la integridad una comunidad que se desmorona por el miedo y la búsqueda de los responsables de la propagación de la epidemia.

Sigue leyendo

>Busca la resposta dins teu

>
Sí, estem sols. Lo fotut és que en els temes importants ningú ens pot ajudar.
Això sí, sempre pots demanar una opinió, trobaràs gent disposada a aconsellar.

Rainer Maria Rilke en les seves famoses “Cartes a un jove poeta” deia “preguntes als altres si el que escrius és bo o ho compares amb altres escrits. Mires cap a fora però ningú pot aconsellar-te ni ajudar-te, ningú”.

És partidari de mirar en direcció contraria: “Entra dins teu. Hi ha només un mètode per saber si el que fas, escriure, és bo, per saber si els versos tenen o no vida pròpia”.
Per ell la prova de foc és “posa a prova la teva escriptura observant si extent les seves arrels cap el lloc més profund del teu cor”.

Sigue leyendo

>Les cinc persones que trobaràs al cel – Mitch Albom

>
És d’aquells llibres que et mouen suaument cap a esferes més altes. Amb un estil sencill -ja ho tenen això els americans- ens introdueix en la vida d’un mecànic d’un parc d’atraccions que en morir va retrobant, una per una, les cinc persones que han marcat la seva vida. Al llarg d’aquest relat, entre el cel i la terra, ens deixa frases com aquestes:

“L’únic temps que no serveix per a res és el que destinem a pensar que estem sols”.
Quan el protagonista es pregunta què hi fa al cel, la primera persona li diu “aquest és el regal que Déu t’ha donat: que entenguis què ha passat en la teva vida. Que t’ho expliquin. És la pau que has estat buscant”.
També li diu que no hi ha fets aleatoris. Tots estem conectats, no som conscients de la incidència que tenim en els demés, fins i tot als desconeguts.

Sigue leyendo