No parem de consumir continguts: tuits, vídeos, directes, sèries, películ·les. Però sovint em pregunto per qui hi ha al darrera, pel creador/a: qui troba temps per aïllar-se de tot, escoltar-se i dir allò que té a dins? Els creadors també consumeixen, també s’enganxen a sèries, jocs i les mil distraccions que ens tempten el dia a dia. La passió creadora és més forta que el deixar-se endur?
Crec que una de les bases de trobar sentit a la vida és no passar-hi de puntetes. Trobar prou espai interior per fer aflorar el jo, aquella veu propia que destaca de l’eixordadora mediocritat que t’atordeix, difumina i eclipsa. No té per què ser una veu que ens impulsi a crear sinó em refereixo a que almenys ens convidi a reviure més intensament el present. Per això penso que el mòbil i l’scroll infinit de les xarxes socials van en contra d’aquest espai, són un forat negre d’atenció i distracció que desacoblen el nostre cervell i ens desconecten el ‘jo’, són un torpede del runrún del nostre pensament. Com a subjectes passius som incapaços de ser protagonistes en el nostre dia a dia i a governar el nostre cervell.
Sigue leyendo
Toni Bardia 